dilluns, 28 de març del 2011

Música medieval profana XIII


Música medieval profana XII


Música medieval profana XI

Música medieval profana X


Música medieval profana IX

diumenge, 27 de març del 2011

Música medieval profana VIII

dijous, 24 de març del 2011

Música medieval profana VII

Música medieval profana VI

dimecres, 23 de març del 2011

A dormir, petitons i petitones...


Duerme, duerme y sueña a tener
una vida sin la tentación
de delirios, de oro y poder,
de juzgar, aunque exista razón.

La avaricia es la esclavitud
del alma y de la libertad.

Que no te bese nunca la envidia,
que no te abracen el odio y el mal...
que no te abracen el odio y el mal...

Duerme, duerme y sueña con ser
de tu mejor tesoro el guardián:
el amor que yo en ti he volcado,
de eso tienes mucho que dar.

No te engrandezcas con la riqueza
ni te apoques con la pobreza,
que ni la derrota ni el fracaso te impidan
ver que mañana otro día será...
ver que mañana otro día será...

Duerme, duerme, aquí estaré,
las nubes serán tu colchón,
que ni el viento ni la brisa te dejen
de acariciar, pues tú eres mi Don...
de acariciar, pues tú eres mi Don...

Duerme, duerme y sueña a tener ...

dilluns, 21 de març del 2011

... Algo SUCEDE...

A los compañeros y compañeras con losque compartí el hospedaje que nos brindaron los Capuchinos de Sarrià durantetres hermosos días de marzo de 1966.
 
Amigos ya lo véis, pasan los años
y parece que ahora
sigan las cosas como el primer día.

Nos hemos reunido ciertas veces
en extraños cafés,
en tu casa, en la mía,
hemos charlado largamente,
redactado pasquines hasta el alba,
discutido el problema...
y siempre nos decimos que esto acaba,
que no puede durar;
y muchos hemos apostado cenas, no sé dinero,
a que antes de fin de año algo sucede
y siempre hemos perdido.

Así, sin darnos cuenta,
entre reunión y papeleo oscuro,
entre miedo y registros y porfía,
hemos envejecido poco a poco,
pasando de la calle a la oficina,
del calabozo al fútbol
y de la espera a la melancolía.

Y sin embargo os digo que tenemos razón
y que vale la pena continuar,
porque algo está ocurriendo,
algo ha cambiado en este espeso ambiente:
ellos están cansados,
también están cansados,
gritan y cantan para no admitirlo,
mas sus camisas mudan de color
y duermen mal
y toman pastillas,
ponen dinero en Berna o en Manila
y no saben, no saben que el peligro
está cerca, muy cerca,
no en Cuba ni en Angola
sinó en su casa, en medio de sus hijos,
en sus despachos y hasta en las iglesias,
porque el mundo camina
con el paso implacable de hombres como vosotros
que creen en la vida y que por eso
mueven el mundo sin pegar un tiro
mientras sea posible...
o bien pegándolo.

Juan Goytisolo

Música medieval profana V


dissabte, 19 de març del 2011

Música medieval profana IV

divendres, 18 de març del 2011

Em dic Lara...


... gràcies a aquest tema.

dijous, 17 de març del 2011

Música medieval profana III


Música medieval profana II


Música medieval profana I


Una mica d'humor, noies!!! :)


dilluns, 14 de març del 2011

Regal de "L'agenda de les Dones Activistes per la Pau" (II)


Ni tu, ni jo, ni la immensa majoria de les dones hem fet les guerres, els genocidis, les massacres de pobles o d'animals.
No hem arrasat les terres, provocat fams, fabricat armes ni virus assassins.

Les dones, vivint en els marges de la cultura patriarcal i masclista, hem creat estratègies de pau i d'olles comunes, hem cuidat les nostres criatures i la nostra gent gran, hem realitzat immensos treballs voluntaris i guarit ferides.
Hem dialogat, hem acollit a totes i a tots al voltant de la nostra taula de casa, tractant de posar pau entre els homes.

Hem ballat sota la lluna, encès fogueres, teixit i desteixit xarxes i abrics per a cuidar-nos del món fred que  construïen els nostres "germans amb educació i diners", com els anomena Virginia Woolf.
Tantes dones sense cultura ni diners ni poder al llarg dels segles mirem cap endavant, als segles esdevenidors, confiades que la nostra obstinació, el nostre amor i el nostre més per ser dones canvïi la concepció del món.

Elena Lasheras Pérez.

... que lo injusto no me sea indiferente...

 
 Sólo le pido a Dios
que el dolor no me sea indiferente
que la reseca muerte no me encuentre
vacía y sola sin haber hecho lo suficiente.
Sólo le pido a Dios
que lo injusto no me sea indiferente
que no me abofeteé la otra mejilla
después de que una garra me arañó esta suerte.

Sólo le pido a Dios
que la guerra no me sea indiferente,
es un monstruo grande y pisa fuerte
toda la pobre inocencia de la gente.
Es un monstruo grande y pisa fuerte
toda la pobre inocencia de la gente.

Sólo le pido a Dios
que el engaño no me sea indiferente,
si un traidor puede más que unos cuantos
que esos cuantos no lo olviden fácilmente.

Sólo le pido a Dios
que el futuro no me sea indiferente,
desauciado está el que tiene que marchar
a vivir una cultura diferente.

Sólo le pido a Dios
que la guerra no me sea indiferente,
es un monstruo grande y pisa fuerte
toda la pobre inocencia de la gente.
Es un monstruo grande y pisa fuerte
toda la pobre inocencia de la gente.

Contigo...

Tus manos entrelazadas en las mías, con esa cálida ternura me invitas a danzar en estos vaivenes de la vida y a ver los obstáculos desde otra perspectiva.
Y es tu fuerza lo que me sostiene.
Me fuiste capturando con un amor tierno, reparaste mis alas y a volar me enseñaste; y al verme en libertad a ti llegué, a cumplir todos y cada uno de nuestros sueños...
 

dimarts, 8 de març del 2011

Día Internacional de la Mujer Trabajadora

Con nuestra lucha por la emancipación de la mujer llegará el momento en que no existirá la necesidad de celebrar este día. Mientras tanto, quiero felicitar el día a todas las mujeres trabajadoras del mundo.
Felicidades, compañeras, por ostentar la reivindicativa, rebelde y bella condición de ser mujer y de ser trabajadora.

¡Para todas, TODO!

We can do it!
 
 

dijous, 3 de març del 2011

Ser DONA: anàlisis en femení de la reforma de les pensions (I)

El 8 de març és escenari permanent de la lluita contra el patriarcat i el capitalisme, el dia  en que es reivindica i s'exigeix que els drets de les dones treballadores d'arreu del món siguin reconeguts i respectats. Aquest any, el Dia Internacional de la dona treballadora ha de manifestar més que mai la consciència de classe, donada la greu situació que estem vivint, realment crítica: les xifres d’atur augmenten de forma imparable, particularment entre les i els joves i lluny de crear treball digne i estable en el temps aquest es destrueix, donant pas a la temporalitat i a unes condicions cada vegada més precàries.
Ens trobem davant d'un atac salvatge contra el sistema públic de pensions, actuació que es converteix en una més de les reformes capitalistes que ens fan creure necessàries per poder sortir de la crisi.

Les dones som un dels sector poblacionals més afectats per la precarietat laboral, per tant també ho som davant d’aquesta reforma; el sistema de pensions va ser creat durant la dictadura franquista, basant-se en un model familiar on l’home cotitzava i cobrava treballant fora de casa, mentre que a la dona se la feia responsable del treball reproductiu de forma exclusiva, sense cobrar ni cotitzar, fet que creava una completa dependència cap a l’home; dona i fills/es eren beneficiaris derivats de les cotitzacions del cap de família, evidentment masculí.
Aquest plantejament no ha sigut qüestionat, sinó que s’han afegit petites millores que no fan sinó amagar la realitat de les dones en tot el que respecta a cotitzacions i pensions de diversos tipus. Mesures com la reducció de jornada o l’excedència per cura de fills i filles s’han plantejat com a millores per a la situació de les dones, sense replantejar la divisió sexual del treball que encara es manté avui.

L’actual reforma de les pensions suposa augmentar l’edat de jubilació amb penalització per aquelles persones amb menys anys cotitzats; això dificulta l’accés a les prestacions contributives, reduint la quantia i augmentant el període per efectuar el còmput d’aquestes, a més d’eliminar els complements a mínims en determinats casos i reduir el complement dels buits de cotització.
Totes aquestes mesures perjudiquen en gran mesura les dones; tant és així que es reflecteix aquesta conclusió, reconeixent que les dones seran les que més patiran la reforma. Però, plantegen solucions, com augmentar la jubilació 9 mesos per cada fill/a si han interromput la seva vida laboral per naixement o adopció, o augmentar el complement del període cotitzat en cas d’excedència per cura de fills/es, per reducció de jornada per cura de menors i pel període de baixa per maternitat.
Hem de dir que aquestes mesures són insuficients, principalment perquè no ataquen la divisió del treball ni els rols de gènere establerts a la societat, sinó que els perpetuen. Les dones continuem sent les responsables de la cura dels menors i les persones dependents, continuem sent les responsables de tot el que comporta el treball reproductiu. La nostra entrada al mercat laboral no ha sigut en igualtat; ens veiem obligades a treballar en jornades a temps parcial, amb menys responsabilitat i salaris inferiors, per poder compaginar la vida productiva i la reproductiva perquè la divisió sexual del treball no s’ha rebutjat socialment, el que es tradueix en unes remuneracions i cotitzacions inferiors, que limiten l’accés a prestacions contributives i la seva quantia.

Per tot això, Joves Comunistes rebutja la reforma de les pensions i reclama, aquest 8 de març més que mai, un replantejament del model de divisió sexual del treball, acompanyat d’una reducció de jornada a 35 hores setmanals, d’una ampliació fins les 16 setmanes del descans de paternitat per aconseguir un tracte laboral més equitatiu entre ambdós sexes i una igual implicació en les tasques domèstiques.

PER LA IGUALTAT SOCIAL I LABORAL, 35 HORES SENSE REDUCCIÓ SALARIAL!
VISCA LA LLUITA DE LES DONES TREBALLADORES!         

   
 
body{ cursor:url(http://cuw.iespana.es/archivos/animal33.ANI);} emoticonos